Periòdicament, el sistema econòmic cau en una depressió profunda, el creixement queda estancat, quan no baixa, l’optimisme empresarial cau sota mínims, el mercat adopta una actitud passiva i espera temps millors, la qual cosa naturalment afecta directament l’activitat econòmica i provoca –a curt termini– creixements negatius.

El terme ‘crisi’ prové del grec kρισις (‘krisis’), que significa ‘separar’ o ‘transformar’. Tanmateix, a nosaltres ens ha arribat a través del llatí ‘crisis’, com a una conjuntura de canvis en qualsevol aspecte de la realitat organitzada, però inestable, subjecta a evolució; especialment, la crisi d’una estructura. Els canvis crítics, encara que previsibles, tenen sempre algun grau d’incertesa pel que fa a la seva reversibilitat o grau de profunditat, doncs no són meres reaccions automàtiques com les físiques i químiques. Si els canvis són profunds, sobtats i violents, i sobretot porten conseqüències transcendentals, van més enllà d’una crisi i es poden denominar ‘revolució’.

L’objectiu d’aquest petit article és convèncer el lector que la crisi que estem vivint des de fa temps és una font d’oportunitats que es poden i s’han d’aprofitar. Per fer-ho, hem de conèixer i practicar decididament el paradigma empresarial, i això val per a totes les organitzacions, siguin empreses mercantils –especialment les petites i mitjanes– o siguin entitats de l’anomenat “tercer sector”.

Les crisis, com ja he apuntat, són font d’oportunitats. El fet que s’aprofitin o no depèn d’una actitud de les persones i professionals implicats. La postura majoritària sol ser reactiva, i en cap cas pro activa. Per això, creix la preocupació, que genera desconfiança i una certa passivitat, que porta a una immobilitat perillosa, que és l’avantsala de la desaparició.

Una primera gran oportunitat que ens ofereixen les crisis és, precisament, la possibilitat de replantejar el nostre projecte empresarial per aconseguir incrementar la nostra competitivitat, quan la realitat de l’economia torni a la normalitat.

L’objectiu de qualsevol organització empresarial és ser competitiva, i una organització és competitiva quan el mercat la prefereix a ella i no a les organitzacions competidores. Perquè això succeeixi és imprescindible disposar d’elements diferencials en relació als competidors, que s’han de convertir en els avantatges competitius.

Si l’avantatge competitiu es fonamenta en un determinat valor que nosaltres tenim i que els altres no tenen, la primera mesura que hem d’aplicar és adoptar una postura diferent de la majoria, és a dir, hem d’adoptar una postura proactiva i, al mateix temps, hem d’incrementar la nostra convicció que el camí correcte és deixar de banda la “preocupació” i apostar decididament per l’ocupació.

A continuació, és convenient que iniciem el procés de repensar i replantejar el nostre projecte, tenint en compte els factors següents:

• 1. En el nostre sistema econòmic, tots competim contra tots per aconseguir renda disponible –pública o privada– a canvi d’un producte o servei.
• 2. La competència sempre és bona, doncs al final del procés tothom surt guanyant. Guanya el que assoleix l’objectiu que justifica el procés, però també guanyen els que hi han participat, doncs al final del procés estan més ben preparats.
• 3. Normalment els que guanyen són els que ofereixen “valors” –avantatge competitiu– que el altres no tenen.
• 4. En relació a les entitats del tercer sector, l’increment de competitivitat també es pot assolir amb una proposta potent i ben fonamentada.

El procés esmentat per replantejar el nostre projecte ha d’incloure –necessàriament– les qüestions següents:

• 1. Definir amb precisió on volem anar –Visió– i les raons –Missió– que ho justifiquen.
• 2. Analitzar amb detall la situació real del nostre sector, i intentar descobrir les tendències de futur –positives i negatives– que ens poden permetre formular les amenaces i les oportunitats, a més de concretar els valors diferencials de la nostra oferta.
• 3. Analitzar amb rigor la nostra realitat interna, fet que ens pot permetre una formulació suficient dels punts forts i dels punt febles de la nostra organització i relacionar-los amb els esmentats valors diferencials que s’han de convertir en els avantatges competitius.
• 4. Fet tot això, hem de formular la nostra estratègia general, que és en definitiva la que ens pot portar a ser més competitius que els nostres competidors.
• 5. Posteriorment, hem de formular els objectius del període que estem planificant, tenint en compte que un objectiu o és possible o es tracta d’un somni, o és mesurable i amb terminis concrets o mai sabrem si l’hem assolit.
• 6. Tant o més importants que els objectius són les accions que els han de convertir en resultats. Convindrà concretar-les i també periodificar-les, i definir un sistema de control per anar comparant permanentment la realitat i la previsió. Això ens ha de permetre introduir mesures d’ajustament.
• 7. Després, hem de formular un pla de comunicació adreçat als nostres clients potencials, doncs si no coneixen la nostra oferta mai ens podran fer competitius.

Per acabar, aquest petit article inclou a continuació algunes recomanacions per convertir els nostres objectius en resultats:

En general:

• 1. S’ha d’estar absolutament convençut que el futur que desitgem és possible.
• 2. La constància ha d’estar permanentment vinculada a la nostra actuació.
• 3. La planificació intel·ligent ha de substituir la improvisació ineficient.

En relació als col·laboradors:

• 1. S’ha de crear un equip potent, doncs és la gent qui assoleix els resultats.
• 2. S’ha de generar confiança, potenciar la comunicació i, especialment, aconseguir el compromís dels col·laboradors amb el projecte empresarial.

Pel que fa a la Direcció:

• 1. Ha de distingir entre el que és important i el que és urgent.
• 2. Ha de comportar-se sempre com a estímul i mai com a resposta.
• 3. Ha de promoure la insatisfacció intel·ligent, doncs tot és millorable.
• 4. Si la naturalesa ens ha donat dues orelles i una boca, ha d’escoltar el doble i parlar la meitat.
• 5. Ha de promoure que tot l’equip estigui orientat al resultat i no a l’activitat.
• 6. Ha de fonamentar-se en l’equip, guiar-lo, demanar obediència voluntària i no obligatòria, donar exemple de compromís, respectar els subordinats i, sobretot, inspirar confiança.
• 7. Ha de parlar en primera persona del plural –nosaltres– i mai en primera persona del singular –jo–, ensenyar “com fer” i fer interessant la feina.

Per acabar, em permeto reproduir l’objectiu que he pretès amb aquest petit article:

L’objectiu d’aquest petit article és convèncer el lector que la crisi que estem vivint des de fa temps és una font d’oportunitats que es poden i s’han d’aprofitar.

Com personalment estic convençut que les crisis són autèntiques oportunitats, espero haver assolit aquest objectiu.

Josep Bové i Bertran

Exdirector general de Fundemi i consultor d’estratègia de Mercaconsult