El nostre sector públic segurament no és tan eficient com el dels països nòrdics, ni tan corrupte com el d’alguns països llatinoamericans. Informes com els que publica periòdicament l’ONG Transparency International indiquen que estem en una posició intermèdia pel que fa a eficiència i corrupció.

La crisi actual fa imprescindible introduir canvis per aconseguir més benestar per a la població i optimitzar els recursos. I el volum del sector públic a l’Estat espanyol és proper al 50% del PIB, o sigui, molts recursos com per a no gestionar-los òptimament.

Hi ha diversos fronts de millora. Per exemple, la transparència en la gestió pública. Si llegim els informes que fa la Sindicatura de Comptes, veurem que hi ha casos autènticament escandalosos de malbaratament i mala gestió. I el que sorprèn és que no passa res. En un país normal rodarien caps i es prendrien mesures...

Un altre front és la millora de l’eficiència en la despesa i la inversió pública. Recordo un estudi de fa uns pocs anys que demostrava que una determinada administració pública podria fer el mateix, i segurament millor, amb un quaranta per cent del personal que tenia assignat. Aquest informe va anar a parar a un calaix, ja que el polític de torn va preferir no complicar-se la vida, en lloc de fer un bon servei per al país. La ineficiència redueix el benestar de la població, ja que, si es corregeix, s’aconseguiria que amb menys impostos es fes el mateix; o amb els mateixos impostos es gaudís de més serveis i infraestructures. Això requereix replantejar des de zero els processos, per tal d’identificar millores organitzatives. També cal eliminar o reconvertir aquelles funcions que no aporten res que compensi el cost que suposen. Això és el que al món anglosaxó en diuen 'value for money', és a dir, generar valor per als ciutadans amb els impostos que es paguen.

El sector públic i els seus dirigents haurien de donar exemple, especialment en aquests moments en què el sector privat ha demostrat que el desig de fer una riquesa desmesurada a curt termini ens ha portat a una recessió greu. El problema és que a molts ajuntaments, comunitats autònomes i administració central el comportament dels dirigents no ha estat millor que el d’aquests empresaris, banquers i directius del sector immobiliari que amb els seus excessos ens han portat on som ara.

(Article publicat originàriament a El Temps)

Oriol Amat

Catedràtic de la UPF, economista i vicepresident de l'ACCID

www.oriolamat.cat