Dijous dia 22 vaig assistir a la conferència d’en Ramon Tremosa, “Catalunya País Emergent”. El professor Tremosa, amb l’estil que el caracteritza, va voler transmetre als assistents una imatge d’optimisme respecte de la situació actual.

Aquest missatge el va transmetre amb el suport de dades reals, i no de dades condicionades a l’actuació futura del Govern.

El discurs el va centrar en la importància geoestratègica de Catalunya pel que fa al transport mundial.

Segons Tremosa, la Xina ha esdevingut la gran fàbrica del món, i ben aviat avançarà als EUA. Per altra banda, el mercat europeu és un dels més qualificats tant en població com en renda.

Fins fa ben poc, els productes manufacturats a la Xina passaven pel canal de Suez, creuaven la Mediterrània, passaven l’estret de Gibraltar i enfilaven per l’Atlàntic fins a desembarcar als ports d’Holanda (bàsicament).

Tremosa opinava que aquest circuit no era eficient. Desembarcar a un port de la Mediterrània estalvia tres dies als grans vaixells de mercaderies.

De ports a la Mediterrània n’hi ha molts, però amb capacitat per desembarcar tantes tones de producte n’hi ha menys. Tremosa limitava la competència dels ports de Catalunya i València a Marsella i Gènova. Segons el professor, la batalla per la capitalitat del tràfic marítim està guanyada, perquè darrere dels ports mediterranis catalans i valencians hi ha un bon teixit industrial, capaç d’acabar el producte semielaborat xinès, mentre que darrere del port francès i italià no hi ha pràcticament indústria.

No va faltar a la conferència la denúncia contra la política d’infraestructures que priva de tenir al corredor mediterrani un tren de mercaderies que porti a Europa els productes desembarcats.

El doctor descartava que la solució vingués de mà de l’Administració pública, i va posar l’exemple de l’AVE: per construir el Transsiberià al s. XIX, de 12.000 km de llargada i treballant només de març a octubre per les nevades, es van trigar 12 anys; per fer la línia d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona (600 km) s’han necessitat 17 anys!

Així doncs, i sempre segons Tremosa, el desenvolupament de Catalunya vindrà de mans privades, desenvolupant un port encara més potent (Barcelona ja és la primera destinació mundial de creuers) i fent una línia fèrria que reparteixi els productes per tot Europa.

L’auditori va aplaudir entregat: el lliure comerç guanyarà i el gran capital contribuirà, paradoxalment, a la millor distribució de la riquesa...

El temps ens ho dirà.