Si quelcom tenen aquests dies de turbulències és que ens han ajudat a desempolsar conceptes que el salvatge capitalisme va enterrar: em refereixo a l’ètica en la presa de decisions empresarials.

Sense entrar massa en disquisicions filosòfiques, ètica és fer allò que és correcte, allò que està bé. I què és correcte o què està bé? Allò que s’ajusta a la norma o a la reglamentació? Ho hem de regular tot plegat encara més? Cal posar 100 punts més en el manual del bon banquer? 1000? Ens hem de plantejar tota la casuística possible? Quantes persones tindrem pensant en noves lleis i quanta pensant com esquivar-les? Penso que això no és raonable per inviable.

Hi ha un jutge únic, implacable, just, equitatiu, que ens coneix perfectament i sap si aquell mal el vam fer deliberadament, i aquest jutge és un mateix.

El directiu que es gasta 400.000 euros en un sopar opípar quan la seva empresa està agonitzant sap perfectament el que fa. Sap que allò no és ètic perquè no està bé ni és correcte.

Aquell altre directiu que va forçar la seva gent per tal que aconseguissin hipoteques subprime és responsable perquè sabia què feia. Va jugar amb risc els diners d’altres, no el seu, va trair la confiança de clients, empleats i la societat en general, i n’era plenament conscient, encara que no podia endevinar la violència de les conseqüències.

El qui va comprar un paquet d’hipoteques sense mirar-hi a dins i el va vendre a un tercer no sabia què feia, i això és molt greu perquè no va actuar com la seva professió mana. El delicte d’omissió té el mateix rang, en aquest cas, que el de comissió.

Aquell qui no va prendre mesures preventives i es va negar a reconèixer l’evidència dels fets, aquell qui va dilapidar bona part dels estalvis que administrava tot tornant als seus administrats alguns euros estèrils, sabia què feia, però no podia sospitar que el seu dispendi li passaria factura tan ràpidament.

I és que en tots aquests actes esmentats, encara que no hi hagi responsabilitat en l’acte que es realitza en un moment determinat per manca de voluntarietat actual, hi pot haver responsabilitat en la causa, és a dir, en allò que va donar origen a aquesta acció. Si atropellem algú en conduir ebri, no hi ha consentiment actual, però sí que hi ha consentiment en la causa.