Crònica Empresarial, juliol de 2008

Què aporta un ‘business angel’ a un emprenedor que vol tirar endavant la seva idea de negoci?

El que li ha de donar un inversor privat a l’emprenedor és seguretat, mètode, ordre, empenta, diners i contactes. Les empreses d’aquí estan molt poc capitalitzades, s’han constituït amb molt pocs diners i això, de vegades, en dificulta la supervivència futura. Per tant, per algú que comença és important tenir el suport d’una persona més experimentada, amb una major solvència econòmica i amb més contactes dins del món empresarial.

Quin és el perfil estàndard d’un inversor privat?

El perfil ha de ser el d’un inversor que per aconseguir rendibilitat pugui assumir un nivell de risc molt elevat. Ha de ser una persona que, o bé perquè té molts diners o bé perquè té una manera de viure determinada, pugui assumir més risc que els bancs. Un inversor privat ha de saber confiar més en les persones i no en els fets físics, perquè de vegades no hi ha fets físics, només una idea i un emprenedor. I has de confiar en ell. Normalment és gent atrevida, amb un cert fons de caixa, i sobretot, que és capaç d’avaluar bé els emprenedors, confiar en ells i ajudar-los en aquesta travessera del desert.

Quina relació s’estableix en aquest “matrimoni de conveniència” entre l’emprenedor i el ‘business angel’?

Es tracta d’una relació que consta de tres etapes. La primera és l’inici, el moment en què l’emprenedor ha de ser capaç de convèncer l’inversor privat perquè comparteixi el seu somni. La segona és la més complicada de totes: la convivència. És el moment que crea més conflictes, perquè l’emprenedor és amo de les seves decisions i del negoci, però l’inversor l’ha d’ajudar a reconduir l’empresa cap on ell creu que anirà millor. L’última part és la sortida. La relació sempre té una data de caducitat en la qual l’inversor ha de poder recuperar la seva inversió i l’emprenedor es queda sol al capdavant del negoci.

La sortida ha d’estar pactada abans de començar?

Una bona entrada és la que té pactada la sortida. Jo recomano que tant l’inversor com l’emprenedor tinguin clar que no es tracta d’una relació amb un final indefinit, sinó d’una durada determinada, que sol ser de tres a cinc anys, depenent del cas. Abans de constituir la societat és important fixar per escrit quan abandonarà l’inversor el vaixell i assegurar-se que en aquest moment ell serà capaç de vendre les seves accions i recuperar-ne la inversió. Jo sempre sóc partidari en aquestes relacions de negocis de deixar les coses clares i per escrit. De la mateixa manera que la sortida també cal definir molt bé, durant l’etapa de convivència, qui farà què, perquè sinó un per l’altre pot ser que ningú no faci res.

Com es pot saber si una idea de negoci tindrà èxit?

Un factor molt important per determinar si un negoci tirarà endavant o no és la capacitat de sacrifici de l’emprenedor i saber què s’hi juga ell si la cosa no funciona. Si una persona està disposada a arriscar molt per la seva idea, segur que farà tot el que calgui perquè el negoci tiri endavant. Si una persona va molt sobrada, i aquella inversió per a ella no li significa res, és més possible que tiri la tovallola abans d’hora. Un segon punt molt important és que la idea presenti alguna novetat apreciable pel mercat, i que la gent estigui disposada a pagar per aquesta innovació. La tercera és que comenci en un mercat que ell coneix, almenys una mica.

Quines qualitats ha de tenir un bon emprenedor?

La més important és que sigui treballador. També ha de tenir un cert punt optimista davant la vida. L’emprenedor ideal ha de tenir una barreja d’autoestima, per creure en ell mateix i en la seva idea, i d’humilitat, per poder escoltar-se les idees dels altres. Aquestes dues qualitats rarament es donen en una mateixa persona.

Què és més important, la persona o la idea?

La persona, sense cap mena de dubte. La idea és important, però el que és vital és la manera de desenvolupar aquesta idea. Jo sempre poso l’exemple d’Inditex. La idea no és gens novadora, és una botiga de roba igual que pot ser-ho Confecciones Lolita. El secret de l’èxit, però, ha estat en l’execució d’aquesta idea. Inditex ven a tot el món, i moltes botigues petites de roba han de tancar. De vegades, la gent et ve amb una idea feliç però no en té clara l’execució. D’idees felices en té tothom, però s’ha de saber com es portaran a la pràctica perquè tinguin futur. Per això, quan algú em diu que té una idea de negoci fantàstica, jo li dic que abans de parlar-ne em passi un resum executiu de com executar-la. D’aquesta manera, la majoria de persones es fan enrere abans de començar. Si no són capaces de fer això, tampoc ho seran de tirar endavant el negoci.

A banda del finançament, quins són els problemes amb què es troba l’emprenedor?

El més important de tots és la solitud. Estem en una societat envoltada d’assalariats i el fet de deixar una feina estable per fer realitat una idea incerta es veu com una cosa esbojarrada i sense sentit. L’entorn familiar i d’amistat sol ser molt conservador. Per això una de les coses que ha de fer un emprenedor és no parlar amb ningú del seu entorn sobre el tema. Si no pot ser que es deixi influir per aquest excés de seguretat i li manqui confiança.