Diari de Tarragona, 18 de març de 2009

Optimisme en el power point (que no 'de' power point) és el que ahir es va viure al Paraninf de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on la Càtedra d’Emprenedoria i Creació d’Empreses de la URV va organitzar una jornada de debat titulada ‘Oportunitats empresarials davant la crisi actual’. És cert que l’enunciat va poder condicionar un xic els ponents de la taula rodona, però no era menys evident que tenien fam de donar a la fi alguns missatges en positiu, i que l’auditori els acceptava de bon grat.

Res de missatges desmoralitzadors, res de disparar de nou contra la banca (que és l’origen de tots els nostres mals), la classe política (que no fa res per resoldre-ho) i els periodistes (que només sembla que posin l’altaveu en aquells moments més durs i descoratjadors).

Ni Jordi Alberich, director general del Cercle d’Economia, ni Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ni Jordi Mercader, soci fundador de Mercaconsult, van cedir a la temptació. Alberich va ser clar al respecte: “Hem de parlar d’oportunitats i d’exigències”.

I s’hi va dedicar en la seva intervenció. S’hi van dedicar tots. “És una condició molt humana que, fins que no toquem fons, no reaccionem”, va explicar Alberich. Segons la seva opinió, hem reaccionat a base de bufetades: “Vivíem en una utopia d’un nou món amb creixement infinit i sense cicles, vam entrar en una dinàmica en què ens vam creure que tot era possible… i hem descobert que no era així”.

Però tenim molt on agafar-nos: “Un país amb molta musculatura”, que ha fet els deures en professionalització i internacionalització de les seves empreses, i que ara només ha d’afrontar la tasca de donar-les dimensió. “La gran assignatura pendent de l’empresariat és la dimensió”.

Per a Oriol Amat, “allò més greu de la situació actual és la crisi de confiança”, i això només es combat “amb una actitud proactiva”, de què anem escassos. “Malgrat que pateixen la crisi, l’estat d’ànim és diferent en altres països. Aquí som massa pessimistes. Ser menys pessimistes i aprofitar les oportunitats és el que ens convé”.

I la gran pregunta: on són aquestes oportunitats? La intervenció de Jordi Mercader, un business angel de carn i ossos, que va assegurar que no faria cap demostració de vol davant de l’auditori, va ser un allau d’idees suggerents: des de nous mercats infantils fins a les necessitats d’aquells prejubilats que encara tenen 25 anys actius per davant, passant per l’iPhone d’Apple o les carmanyoles de Valira. Fresc, contagiós. Necessari.

Article de Rafael Servent

Diari de Tarragona, 18 de març de 2009